Apple: cinquè intent en el difícil negoci de la música digital
Després d’iTunes Store, Ping, iTunes Music Match i iRadio, la companyia de la poma llançarà Apple Music, amb una filosofia semblant a la de Spotify
Barcelona“Els que dieu que el CD és mort, intenteu espantar els coloms de les vostres finestres penjant subscripcions a Spotify!” A més de graciosa, aquesta piulada comporta molta més saviesa del que aparenta. Ve a dir, per començar, que almenys un CD, després de l’hecatombe de la música digital, serveix per penjar-lo d’una finestra perquè reflecteixi la llum del sol i espanti els ocells indesitjats. El CD procedeix d’una època ja morta en què la música era material, tangible i analògica; almenys ens va deixar fòssils quan va desaparèixer.
En canvi, l’era que la va succeir, la de la música digital, es caracteritza per la seva falta de suports físics domèstics que identifiquin una cançó, una simfonia, una òpera o un àlbum de rock o jazz. No podem considerar ni l’ordinador ni la tauleta ni el telèfon intel·ligent suports identificatius, ja que poden contenir un gran nombre de treballs dins seu. Potser aquest és un dels motius pels quals, tot i que porta quinze anys regnant, el negoci de la música digital no se n’acaba de sortir.
Després d’AudioGalaxy, eMule, Napster i altres serveis més o menys pirates -segons la indústria musical-, no va ser fins a l’arribada de Spotify que el sector va trobar un principi de pau entre usuaris i artistes. En els anys anteriors i amb el canvi de segle, el negoci va patir la crisi més gran de tota la seva història. Amb aquesta crisi, van desaparèixer gran part dels petits segells, milers de botigues i tota una economia lligada al disc compacte, si bé els artistes van sobreviure bastant bé, gràcies al fet que van canviar les vendes de discos per la promoció gratuïta i un nombre més gran de concerts.
No obstant això, Apple va intentar, abans que Spotify, posar ordre en la crisi de la indústria i en gran mesura ho va aconseguir gràcies a la seva botiga iTunes de cançons a un euro i als seus reproductors iPod. No va acabar amb la mal anomenada pirateria, però sí que donava opcions de compra als usuaris que rebutjaven el CD però volien ser bons nois i no atacar els interessos dels segells. I certament iTunes ha sigut, a més, un negoci molt pròsper fins fa ben poc.
Però en l’última presentació de resultats d’Apple ja es va poder constatar que el negoci de les cançons a un euro estava caient de manera important i, cosa que és pitjor, mostrava una tendència sostinguda a l’extinció. En altres paraules: ja no és negoci per a Apple, que ha d’acceptar que hi ha un canvi de paradigma en la música digital i ara mana la subscripció en streaming de Spotify.
Apple ja havia amenaçat amb diversos serveis per no perdre el ritme de Spotify. Un va ser Ping, però el va avortar abans d’hora per no perjudicar iTunes, que seguia donant grans beneficis. Després va llançar iTunes Music Match, que buscava que l’usuari creés el seu propi núvol amb les seves cançons comprades a iTunes, de manera que emulés una mena de Spotify privat. Però ni així va aconseguir aturar la baixada de vendes de la seva botiga online. Finalment va llançar iRadio per, com a mínim, intentar frenar el desembarcament del servei suec als EUA.
L’expansió de Spotify ha sigut tan imparable com la caiguda de vendes a iTunes, però no es pot dir que l’èxit sigui total, ja que crea gran insatisfacció entre els petits artistes, que no n’obtenen beneficis. Potser Apple ha vist en els insuficients números de Spotify una escletxa per on es pot colar. El cas és que ha decidit sacrificar la seva botiga i apostar per un servei de subscripció que presumiblement anunciarà demà. Costarà deu dòlars al mes i no tindrà versió gratuïta amb publicitat. Els mitjans, sobretot The Wall Street Journal, que és qui va revelar la notícia, l’anomenen Apple Music. El New York Post també assegura que iRadio seguirà funcionant però com un servei afegit a la subscripció, amb sessions de DJ i concerts en directe. Pel que sembla, s’ha confirmat la participació de Pharrell Williams, David Guetta i Drake. D’altra banda, l’aparició de Tidal, que és un servei totalment gestionat pels grans artistes al marge de la indústria musical, fa perillar la posició d’Apple. Tot plegat en un negoci, el de la música digital, que fa 15 anys era el gran amic d’uns artistes que ara no sembla que el necessitin.
