A FONS
ANDREA RODÉS

Apartats de la patent única europea

El Parlament Europeu ha aprovat la creació de la patent única europea, que tindrà validesa en 25 dels 27 països de la UE. Itàlia i Espanya s'han autoexclòs de l'acord per una qüestió idiomàtica i això suposa un desavantatge competitiu per a les empreses d'aquí

Les empreses de R+D són favorables a la patent única / TJERK VAN DER MEULEN Zoom

Biocontrol Technologies és una spin-off de la Universitat de Barcelona puntera en investigació biotecnològica. L'any 1998 va començar a investigar les particularitats d'un fong com a possible pesticida biològic per a productes agrícoles, però no va ser fins a l'any 2002 que van aconseguir la patent espanyola. Aconseguir la patent a Espanya no implicava, però, aconseguir la validació per a la resta de 26 països europeus, com tampoc la seva autorització per comercialitzar-la, un procés burocràtic que no han vist tancat fins aquest any i a canvi d'una elevada inversió de recursos de temps i diners. "Si volem tenir empreses competitives, a la Unió Europea encara fa falta centralitzar i accelerar molts processos burocràtics", es queixa Isabel Trillas, cofundadora de Biocontrol.

La situació està començant a canviar. L'11 de desembre, el Parlament Europeu va aprovar la creació d'una patent única per protegir la propietat intel·lectual en 25 països de la UE i va posar fi al laberint burocràtic que implicava haver de validar la patent per separat a 27 administracions amb 23 llengües oficials. El nou model de patent única es podrà presentar en anglès, francès o alemany, i permetrà a inventors i empreses reduir els costos de patent en un 80%.

Malgrat l'entusiasme que ha despertat la notícia entre la comunitat científica i tecnològica, Espanya i Itàlia s'han oposat a la patent única perquè no s'ha inclòs el castellà i l'italià entre les llengües oficials. De moment, aquests dos estats no formaran part del sistema únic. Això vol dir que les empreses que tinguin la patent europea també hauran de fer els tràmits necessaris per validar-la a Madrid i Roma.

Incomprensió

"En un sector com la biotecnologia, l'anglès és la llengua estàndard, així que per a nosaltres el fet que hi hagi o no l'espanyol ens aporta poc", diu Marc Martinell, conseller delegat de Minoryx, start-up de Mataró especialitzada en el tractament de malalties minoritàries. "Nosaltres competim en un mercat global i amb les patents sempre busquem cobrir el màxim nombre de països possibles, o sigui que patentar com a mínim a Europa, els Estats Units, el Japó i Austràlia és el més normal. Per tant, les iniciatives que busquin unificar processos com en el cas de la UE són una fantàstica notícia", afegeix Martinell.

Alfons Femenía, especialista en patents del bufet d'advocats Herrero & Asociados, creu que el sistema no canviarà tant respecte a l'actual. D'ençà de l'any 1978, les empreses de la UE tenen l'opció de patentar el seu invent a cada estat on li interessi protegir-lo, o bé sol·licitar una patent europea a l'Oficina Europea de Patents (EPO), amb seu a Munic.

Actualment, l'EPO accepta sol·licituds de patents en anglès, alemany o francès, i triga una mitjana de 3 anys a anunciar la seva concessió. Fins aquí, tot seguirà igual. La diferència principal entre els dos models -que coexistiran almenys durant un temps- és que amb el nou sistema de patent única, les empreses no necessitaran sol·licitar les validacions per cada país europeu on els interessi protegir la seva tecnologia. Fins ara, això implicava el pagament d'una taxa de validació a la majoria d'estats, així com la traducció de la memòria de la patent en els estats que ho exigeixin (com per exemple, Suècia). A més, un cop validada la patent, les empreses estaven obligades a pagar una anualitat a les agències estatals respectives durant els 20 anys que dura la protecció. Aquesta taxa anual de manteniment, que és de tipus progressiu, oscil·la entre els 500 i 1.000 euros anuals per patent i genera una important font d'ingressos per a cada país, explica Femenía. Actualment, quan es tracta d'una patent concedida per l'EPO, països com França, Alemanya, el Regne Unit i Suïssa no requereixen presentar la memòria traduïda ni pagar la taxa de concessió inicial per validar-la al seu territori, però no fan excepcions amb el cobrament de les anualitats.

Reduir anualitats

El model de patent única, que entrarà en vigor el 2014, allibera les empreses del procés de validació país per país i redueix el tràmit al pagament d'una única anualitat, tot i que el cost real d'aquesta taxa anual encara no s'ha anunciat.

"Les empreses hauran de valorar si els surt a compte o no acollir-se a la patent única", diu Femenía. L'advocat explica que alguns dels seus clients potser no creuen necessari registrar la patents en 25 països, "especialment si pagar l'anualitat única els surt més costós que pagar les taxes dels dos o tres estats on els interessa entrar" .

Segons càlculs de la Comissió Europea, el cost d'aconseguir una patent per als 27 països membres és d'uns 36.000 euros, 18 vegades més que aconseguir l'equivalent als EUA i 60 vegades més que a la Xina, "tot i que a la pràctica ningú demana la patent per a tots els paísos", diu Femenía. I adverteix que a l'hora de comparar costos amb els EUA, tampoc és té en compte els honoraris dels agents de patents que habitualment es requereixen per aconseguir la concessió de la patent.

Despeses de litigació

Amb la reforma de la patent única, la UE estima rebaixar els costos a 5.000 euros, però no tot és de color de rosa. Els experts alerten del perill que augmentin les despeses de litigació per les empreses. El nou model implica la creació d'un Tribunal Unificat de Patents, amb seu a Munic, Londres i París, i això suposarà que les empreses hauran de desplaçar-se fins a aquestes ciutats i contractar assessors jurídics especialitzats en cas de conflicte amb la patent única. "El més habitual és que un conflicte de patents comenci al teu país, que sigui la fàbrica veïna la que et copia, però no podràs denunciar-ho a un tribunal de Barcelona, sinó a Munic, París o Londres", diu Femenía. "Això és un desavantatge per a start-ups i petites empreses, que no tenen pressupost per afrontar aquestes despeses addicionals", afegeix.

El tema de la llengua també pot perjudicar els emprenedors petits, que es poden veure implicats en possibles conflictes de litigació en un idioma que no és el seu. Durant les negociacions, Espanya i Itàlia van proposar una patent única en anglès, però la seva proposta no va ser acceptada. A Espanya i Itàlia van aportar un 1% i un 1,9% respectivament de les sol·licituds de patents a l'EPO l'any 2011. "Per això no tenen tant de pes com Alemanya o França a l'hora de negociar un acord en què intervenen molts conflictes d'interessos entre estats", conclou l'expert.

El diari Financial Times alertava la setmana passada que un altre risc de la patent única és que els principals beneficiaris siguin les multinacionals buscant una protecció més extensa, en lloc dels inventors locals: cinc dels primers deu sol·licitants a l'EPO l'any passat no eren europeus.

Despesa en R+D

La UE genera una quarta part de la despesa mundial en R+D, per sota del 30% l'any 1995. Al llarg de l'última dècada, la inversió en R+D de les empreses europees s'ha estancat en l'1,2% de la seva facturació, en comparació al 2% als EUA i altres xifres més elevades a Corea del Sud i el Japó. Segons l'Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual, entre l'any 2008 i el 2011, les sol·licituds de patents per part de països de la UE van caure un 2,5%, mentre que als EUA van créixer un 10%. La Xina va augmentar en dos terceres parts el nombre de sol·licituds de patents i es va situar al capdavant.

Els dirigents europeus confien que la introducció de la patent única i la progressiva uniformització de processos ajudarà a estimular la innovació i incrementar la competitivitat de les empreses europees, ja força perjudicades per la crisi.

Un altre avantatge de la patent europea -sigui única o via l'EPO- és que el sol·licitant pot retardar uns tres anys la decisió dels països en què vol validar la patent (és a dir, fins al moment en què se li confirma la concessió).

"L'aparició de la patent única pot interpretar-se com un pas endavant, ja que ara l'inventor té més opcions a l'hora de plantejar-se com i on patentar la seva tecnologia", conclou Femenía.