L'ENTREVISTA
XAVIER ALEGRET

Xavier Sánchez, fundador de Sandwichez: "Als que volen tirar un negoci endavant no els ajuden, els espremen més"

Xavier Sánchez va aconseguir fa dos anys complir el seu objectiu i obrir el primer local de SandwiChez, a la Via Augusta de Barcelona. Abans havia estat "aprenent l'ofici" com a directiu de Viena, cosa que ha fet que hagi pogut començar el seu negoci sabent el que portava entre mans. Format als Estats Units, Sánchez enveja l'esperit emprenedor que tenen a l'altra banda de l'Atlàntic: "On vaig estudiar el percentatge de gent emprenedora és de més del 50%. El que es considera més prestigiós és muntar-s'ho pel seu compte, es porta a l'ADN. Aquí el que socialment queda bé és dir «El meu fill treballa en una gran empresa», una feina segura, o és notari". Considera necessari que s'inculqui l'esperit emprenedor des de l'escola, però creu que el principal és que no es posin traves als empresaris

Xavier Sánchez és fundador i director de Sandwichez / CALDERER Zoom

Fa dos anys el barri de Sant Gervasi de Barcelona va guanyar un nou veí: SandwiChez. Xavier Sánchez és el fundador d'aquesta marca que ja té tres sandvitxeries.

Per què un director general de Viena inicia un projecte propi?

Al final no ens vam entendre, hi va haver relleu generacional i no vaig tenir ganes de seguir. Vaig estudiar als Estats Units i ja vaig tornar amb la idea de fer això, però abans volia aprendre l'ofici. Pensava estar-m'hi un parell d'anys i al final van ser 12.

¿Obrir un negoci és tan difícil com diuen?

Sí, et posen totes les traves. Hi ha un atur molt alt i jo he creat 35 llocs de treball. Si malgrat la situació hi ha empreses que creen llocs de treball, el que ha de fer l'administració és no posar-los traves. És bestial les traves que et posen per tenir el permís de l'Ajuntament.

Quines traves?

Per exemple, el de Riscos Laborals em va obrir un expedient perquè la cadira en què m'assec no era la correcta. La inspecció per legalitzar el tercer local m'ha costat el doble que les altres dues, perquè ara fan una prova acústica. El tema és que, com que s'obren menys negocis, a l'Ajuntament li baixen els ingressos i s'inventen una cosa nova per recaptar més. Als que volen tirar un negoci endavant, en lloc d'ajudar-los, els espremen encara més.

¿En què es diferencia SandwiChez de la resta d'oferta?

El que he intentat fer és un lloc en què et trobis a gust, que el producte sigui molt bo, que et serveixin ràpid i que el preu sigui raonable. No pretenem ser els més barats, no anem per preu, no fem cap oferta ni ho volem. Busquem la qualitat.

No competiu amb cadenes fast food , però ¿amb la crisi no us fan mal?

Servim la mateixa necessitat, però el tipus de client que ve aquí estranyament anirà a un Pans & Company o a un McDonald's. Un altre factor molt important és la ubicació. Això al final són micronegocis, el teu competidor real són els negocis que tens al voltant. És més competència un bar de tota la vida que ho faci bé que no una cadena com Pans. Nosaltres pretenem ser un projecte de barri, aquest és l'esperit.

¿Pot ser menjar ràpid i de qualitat?

El que tinc de bo és que fa molts anys que em dedico a això, abans de tirar-me a la piscina vaig fer els deures. Vaig fer un pla d'empresa, vaig agafar una empresa que em va ajudar a fer la marca, una cuinera amb la qual anàvem provant coses i proveïdors.

Néixer en plena crisi ha de ser difícil.

No em puc queixar. Però això no està muntat per recuperar la inversió de seguida. Primer hem de crear una marca, guanyar una clientela i que la clientela sigui fidel. Això espero que tingui el seu retorn amb els anys, el primer any ja compto que no hi guanyaré.

Vau obrir el tercer local al juliol. ¿Teniu noves obertures previstes?

L'esperit és créixer. El model està pensat perquè es pugui repetir, però ja ho veurem. Ara una dificultat molt gran és que l'accés al crèdit és gairebé impossible, i tens dues opcions: o veure com et va el negoci i anar obrint -aleshores el procés és lent- o fer entrar algú al capital per expandir-te més, cosa que de moment no preveig.

No hi ha res previst?

No, però tenim l'antena posada, perquè trobar un bon local és difícil.

De moment només sou a Sant Gervasi. ¿Us plantegeu anar a la resta de Barcelona?

Sí. Però només sense sortir del barri en podríem tenir deu. A Barcelona en poden cabre cent tranquil·lament.

No voleu franquícies. Per què?

El projecte no està parit per fer-les. Franquiciar té pros i contres. Comparteixes la teva marca amb un altre, un tercer que és amo del seu local però no de la marca. Hi ha coses que són tan difícils de controlar que, si un franquiciat vol guanyar diners de seguida, pot malmetre la marca, i la marca és sagrada.

Renunciant a les franquícies limiteu el vostre potencial de creixement.

Sí, però l'objectiu tampoc és créixer per créixer, és fer un negoci sostenible, que tingui una lògica en tots els aspectes. Al barri el nivell de repetició és molt alt, i ho has de fer bé sempre.