Alibaba salta la muralla

Té una facturació anual superior a la d’Amazon i eBay juntes (més de 160.000 milions de dòlars, o 116.000 milions d’euros), un benefici net de prop de 8.000 milions de dòlars l’any i està valorada en gairebé 200.000 milions més. El seu nom és Alibaba -que a l’Extrem Orient és sinònim de riqueses incomptables- i és el lloc més important de comerç electrònic del món. Després d’aconseguir l’hegemonia a la Xina, ara prepara el seu salt a l’altra gran plaça del consum de masses: els Estats Units.

De moment, ha presentat davant les autoritats nord-americanes la seva oferta pública de venda (OPV) per entrar a la borsa de Nova York, un fet que ha despertat grans expectatives entre els inversors. Els analistes més optimistes creuen que la valoració de sortida d’Alibaba podria superar la de Facebook -que va arribar als 17.000 milions de dòlars-, i convertir-se així en la tecnològica més gran que ha sortit mai a la borsa.

Alibaba és en certa manera un mirall de la Xina, el país on va ser fundada: gran, dinàmica i diferent. Nascuda el 1999 com a successora d’una empresa anterior anomenada China Pages, va ser fundada per un antic professor d’anglès de nom Ma Yun a Hangzhou, una ciutat del cinturó industrial de Xangai.

Ma, que en paraules dels que el coneixen és un visionari de la talla de Steve Jobs i Bill Gates, havia tingut el seu primer contacte amb internet el 1995, durant una missió comercial xinesa a Seattle, en què feia de traductor. Segons explica el mateix Ma, un amic li va mostrar el que llavors era la incipient xarxa, amb uns pocs serveis i cercadors, i ell va buscar la paraula cervesa a Yahoo. Es va adonar que no hi havia cap referència a marques de cervesa xineses o, en altres paraules, que al seu país estava tot per fer en un moment en què ja era una gran potència econòmica.

Ma va començar amb China Pages a fer d’intermediari en la sortida de productes xinesos a l’exterior, de manera que va ser el primer aparador digital de l’oferta xinesa per als compradors estrangers. Al cap de quatre anys, els resultats eren bons però no òptims, i el país seguia verge pel que fa a la colonització digital, de manera que Ma va optar per canviar d’estratègia.

Amb 18 socis més, Ma va fundar Alibaba a casa seva, a Huangzhou. Per a l’ocasió, va ordenar que el gravessin pronunciant un discurs de compromís fundacional en què deixava clar, en un anglès fluid i perfecte, que el seu objectiu era la conquesta d’un mercat global més enllà de les fronteres xineses, que entenia que es diluirien en l’àmbit digital, i que l’aspiració era el lideratge mundial del comerç a internet. Assenyalava, a més, com a principals competidors Amazon i eBay. Avui ja els ha batut.

A més, Ma Yun es va canviar el nom pel de Jack Ma, en un intent d’assimilar-se als homes de negocis de Hong Kong o Taiwan. D’altra banda, va adoptar un model de negoci peculiar i que difereix del d’Amazon, sense arribar a ser el d’eBay, i amb similituds amb els anuncis de Google. En lloc de comprar i vendre el producte, Alibaba s’estableix com un tauler d’anuncis per a la venda digital. També ofereix una passarel·la de pagaments segura, Alipay, que facilita les transaccions entre el venedor i el comprador.

Alibaba cobra a les botigues pels anuncis i també es queda un percentatge de les transaccions dutes a terme. D’aquesta manera, gestiona el 84% del comerç electrònic que es produeix a la internet xinesa. No obstant, només un 3% del seu benefici procedeix de les comissions, ja que els volums de les transaccions no solen superar els 22 dòlars. És a dir, que, tal com passa a Facebook i a Google, el gran negoci d’Alibaba és la publicitat.

En l’afany per crear empreses tecnològiques genuïnament nacionals que frenessin l’entrada d’altres d’estrangeres, el govern xinès sempre ha donat suport a Alibaba. En correspondència, Jack Ma sempre ha col·laborat amb les autoritats, encara que no més del que ho hagin fet Steve Jobs i Bill Gates amb el govern dels EUA, segons els que coneixen l’empresa i el seu fundador.

En una ocasió, Ma va dir que Alibaba “ha d’estar enamorada del govern, però mai casada amb ell”. El cas d’Alibaba és, en aquest sentit, diferent del de Baidu, el cercador que Pequín ha promocionat -amb èxit- per expulsar Google de la Xina. De fet, sembla que el creixement d’aquest gegant, que acull en el seu si gairebé un centenar d’empreses i subdivisions comercials, inquieta de vegades el poder per la seva dimensió.

Recentment, Alibaba va llançar una aplicació per pagar les compres al portal des del mòbil -amb una clientela potencial de 300 milions d’usuaris-, però Pequín es va afanyar a prohibir aquest tipus de transaccions fins a estudiar la manera de controlar-les degudament. Alguns analistes assenyalen que el nombre de topades ha crescut en els últims anys i que Alibaba es comença a sentir ofegada pels controls del sistema econòmic xinès. Aquesta podria ser una de les raons del seu salt al capitalisme anglosaxó, molt més lax i menys amic de les supervisions que el xinès.