INTERNET
-JORDI SABATÉ

Alibaba: una pedra a la sabata de Netflix

El gegant xinès de les vendes a internet prepara el llançament de TBO, un videoclub que podria frenar l’expansió del servei nord-americà a l’Àsia

Alibaba: una pedra a la sabata  de Netflix / IDOIA VALLVERDÚ Zoom

Les dades són eloqüents: 30 milions de persones consumeixen les sèries i pel·lícules del videoclub en línia Netflix fora dels països on la plataforma opera oficialment, és a dir els EUA, Anglaterra, França, Suïssa i Alemanya. I dos terços d’aquests 30 milions són usuaris xinesos que utilitzen els trucs més variats per esquivar la censura i les restriccions comercials del servei i es connecten a Netflix. Aquestes restriccions tenen a veure amb assumptes polítics, però sobretot amb les diferents llicències de drets de propietat intel·lectual que s’apliquen a cada país.

Per exemple, Netflix s’ha resistit a entrar a Espanya fins ara per un problema de poca confiança en l’actitud dels consumidors respecte als drets d’autor, i també perquè considerava que la legislació no era prou dura en aquest camp. Ara, amb lleis més contundents -encara que d’utilitat qüestionable- i hàbits que tendeixen més al pagament de tarifes planes o per visió -gràcies a serveis com Wuaki, Fusion TV o Filmin-, Netflix s’estrenarà a l’octubre a l’Estat.

A la Xina l’actitud tant dels consumidors com de les lleis segueix sent laxa en el camp de la propietat intel·lectual, però el potencial del gegant asiàtic és tan gran que Netflix ha preferit arriscar-se i, des del maig, ja està buscant un soci local amb el qual establir-se al país i expandir-se definitivament fora dels EUA. Perquè en realitat l’èxit d’aquesta plataforma fora de territori nord-americà és més aviat discret, i no per la falta de demanda, sinó pels recels de la indústria a cedir els drets de determinades sèries i pel·lícules per a segons quins països.

A això cal afegir-hi els interessos creuats de les televisions locals, que exploten les sèries d’èxit amb un gran rendiment publicitari i, per tant, paguen importants sumes per tenir l’exclusivitat d’emissió. En conseqüència, Netflix no ofereix el mateix catàleg a tots els països, i fora dels EUA sèries com House of cards, Mad men o Lost no estan disponibles, cosa que és un llast per al seu creixement fora de casa. La Xina, en canvi, és un mercat gairebé verge pel que fa a les sèries nord-americanes i hi ha una fam de consum enorme de les generacions més joves, que precisament són els nadius digitals.

Per tant, sembla lògic pensar que la consolidació mundial de Netflix passa per conquerir la Xina, tot i que no és un mercat tan senzill i ingenu com podria semblar. Ja hi ha companyies com el totpoderós Tencent, amb un servei similar, que mou 6.000 milions de dòlars a l’any. També hi ha iQiyi -filial d’una altra empresa hegemònica: Baidu- o Sohu. Totes tenen un èxit relatiu però no desbordant si es considera el potencial de la Xina. A més, tampoc tenen el valor d’una marca global com Netflix, l’èxit de la qual es relaciona amb l’actual edat d’or de les sèries de televisió. I ni Tencent, ni iQiyi ni Sohu tenen el catàleg de Netflix, ni de bon tros.

Per acabar-ho d’adobar, a la Xina no existeix l’entramat d’interessos de les televisions tradicionals, almenys pel que fa a les sèries nord-americanes i angleses d’èxit, que rarament s’emeten. La raó és que la seva audiència és majoritàriament jove i urbana en un país on l’esquerda digital determina els costums. Per exemple, els nadius digitals tot just miren la televisió tradicional i s’aboquen a internet, mentre que les generacions més grans estan poc digitalitzades i són reticents a la globalització cultural que implica.

Barreres d'entrada

Tot això podria dur-nos a concloure que la Xina és el país ideal on Netflix podria desembarcar amb el seu catàleg. No obstant això, en els últims dies un anunci d’Alibaba, la botiga digital més gran del món i una de les quatre grans corporacions tecnològiques xineses, podria frenar en sec tota l’estratègia de la plataforma nord-americana. Jack Ma, accionista majoritari i conseller delegat d’Alibaba -una empresa que va entrar a la borsa americana amb la valoració més gran que es recorda fins ara-, va revelar dilluns passat que ja té a punt per al llançament un videoclub propi sota el nom de TBO (acrònim de Tmall Box Office), encara que no va especificar si el llançament serà a nivell mundial o només a la Xina.

Al maig s’especulava que Alibaba podria ser el soci de Netflix en aquest país a través de la seva plataforma de televisió a internet, Youku Tudou, però sembla que ha preferit anar per lliure i desenvolupar TBO. El problema per a Netflix és que ara té al davant un enemic massa gran financerament, capaç de pagar molt més que ell per totes les llicències de sèries que pretén introduir, i per tant quedar-se-les en exclusiva. A més, Alibaba probablement aprofitarà la seva xarxa de clients a la Xina, uns 350 milions d’usuaris, més que tota la població dels EUA, per col·locar el nou producte.

La pregunta que alguns analistes es fan és: ¿qui hi ha al darrere del moviment d’Alibaba? ¿Jack Ma i la seva ambició sense límits? ¿O bé, potser, el govern xinès, reticent, un cop més, a l’entrada d’empreses estrangeres, especialment nord-americanes, en la seva economia i societat? El que és segur és que si TBO triomfa, es tornarà a replicar el model de copiar empreses estrangeres però amb un segell d’identitat 100% xinès.