MACRO
CHRISTIAN DE ANGELIS

Alemanya, full de ruta de les reformes estructurals

Espanya pren com a referència el pla de reformes en les prestacions d'atur, la burocràcia, la creació d'empreses i la sanitat introduït fa exactament deu anys per Gerhard Schröder

Reduir la burocràcia administrativa, augmentar la flexibilitat laboral o introduir el copagament sanitari són algunes de les propostes que va realitzar fa justament deu anys el socialdemòcrata alemany Gerhard Schröder, tot esperonant els seus conciutadans a "atrevir-nos a fer ara els canvis necessaris per tornar a estar al capdamunt del desenvolupament social i econòmic d'Europa". L'anomenada Agenda 2010 ha marcat la vida política i econòmica del país en els últims anys, configurant un model de competitivitat i, alhora, un sistema de societat del benestar menys garantista .

Tots aquests canvis estructurals recorden les veus que a Espanya reclamen avui polítiques semblants, i que s'han començat a fer, malgrat la gran contestació social.

'Minijobs'

El pla reformista de Schröder, continuat per la seva predecessora, Angela Merkel, va estimular la contractació temporal i els anomenats minijobs , amb menys de 20 hores setmanals i 400 euros de retribució mensual.

Es va permetre a les empreses reduir la jornada laboral per adaptar-se a la disminució de la demanda sense haver de fer acomiadaments. Una mesura semblant a algunes de les que s'han introduït a Espanya amb la reforma laboral.

El subsidi per desocupació es va reduir a un any i, a risc de perdre la prestació, es va obligar els aturats a acceptar treballs en qualsevol sector i encara que impliqui canviar de ciutat. També es va dur a terme una transformació de les oficines d'ocupació en centres especialitzats en la tramitació de llocs de treball.

Formació

Alemanya va posar en marxa diversos plans d'ocupació i va promoure la introducció dels joves en el mercat laboral, per exemple, mitjançant un sistema d'educació dual en què es combina l'aprenentatge teòric amb les pràctiques remunerades a les empreses.

L'Agenda 2010 va incloure la promoció de les empreses unipersonals mitjançant ajudes i la creació d'un programa de crèdits en condicions preferents per a pimes. També va implicar la simplificació de tràmits administratius per a la creació d'empreses, amb la supressió de 300 lleis.

D'altra banda, es va reduir l'impost de societats, que va passar del 25% al 19%.

Copagament

Schröder va dictar la injecció de 2.000 milions d'euros per a infraestructures i l'augment de la inversió en recerca i desenvolupament, alhora que retallava les ajudes per comprar habitatges. També va introduir el copagament amb la introducció d'una quota de 10 euros per visita mèdica i trimestre.Per acabar, es va implementar un coeficient de sostenibilitat per a les pensions, referenciades en el cas alemany als salaris, i no a l'IPC.

Model per a Espanya

José García-Montalvo, professor de la Universitat Pompeu Fabra, creu que el balanç per a Alemanya és "clarament positiu: l'economia alemanya estava en una situació no gaire bona i estructuralment ara és molt més potent".

"L'Agenda 2010 -afegeix- marca el camí de les reformes per a altres països, i clarament per a Espanya, on per fer les grans reformes es pren com a guia coses que han funcionat bé en estats com Alemanya".

L'aplicació d'aquesta mena de reformes, però, és força més dificultosa en el moment actual de l'economia espanyola, a on, a banda dels problemes estructurals propis, es dóna una situació conjuntural en l'àmbit europeu i global molt més negativa que la que hi havia el 2003. "L impacte positiu d'aquestes reformes és a molt llarg termini i la situació econòmica d'Alemanya els va donar temps; a Espanya, ara, no hi ha aquesta paciència", conclou García-Montalvo.