MACRO
CHRISTIAN DE ANGELIS

Alemanya demana reformes i descarta els plans d'estímul

Els experts confien que la locomotora europea ajudi a millorar la credibilitat de l'euro, però descarten que impulsi una política keynesiana per aixecar l'economia comunitària

Alemanya descarta dur a terme plans d'estímul per generar creixement als països del sud d'Europa / PATRICK SEEGER / EFE Zoom

"Els que tenen capacitat d'aplicar polítiques que generen creixement haurien de fer-ho". Amb aquesta frase, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va demanar en una entrevista recent al Financial Times mesures d'estímul per part dels països més sanejats de la Unió Europea.

La resposta d'Alemanya, el país més clarament al·ludit, va ser freda: "No hi haurà paquets d'impuls econòmic", va assenyalar el ministre d'Economia del país, Philipp Rösler, que sosté que aquest tipus de mesures "no ajudarien ara a ningú a Europa".

Raons polítiques, però també econòmiques, expliquen la postura contrària de Berlín a una estratègia keynesiana per impulsar el creixement a Europa, segons els economistes Antonio Argandoña, de l'Iese, i Pere Puig, d'Esade. Els dos experts coincideixen que Espanya encara té recorregut en la millora de la seva economia mitjançant la posada en marxa de reformes estructurals.

El no alemany

Segons Argandoña, "culpar els alemanys és una maniobra política" que té l'origen en el "cansament" respecte a les retallades en el dèficit imposades des de les autoritats comunitàries. L'economista de l'Iese opina: "Nosaltres tampoc ho faríem -incrementar la despesa pública per dinamitzar l'economia- i tampoc seríem tan suïcides per augmentar salaris". Argandoña tampoc confia en una política fiscal expansiva per al conjunt de la UE, apujant, per exemple, el pressupost comunitari en l'1% respecte al PIB europeu actual. "I qui ho paga? -es pregunta l'expert-. Seria traslladar el problema espanyol a Europa".

Puig subscriu que és "difícil" que la política alemanya canviï a curt termini donada la convicció de Berlín sobre la necessitat d'austeritat i la imatge de "malgastadors crònics" dels països del sud d'Europa. I recorda que la política de compra de bons del Banc Central Europeu ja és "heterodoxa i arriscada".

Reforçar l'euro

Què pot fer, doncs, Alemanya, per ajudar els països perifèrics? Puig recorda que el país ha realitzat una important aposta per l'euro i confia que impulsi la millora de les institucions comunitàries en favor de l'estabilitat de la moneda comuna, una mesura que "no sempre compra el votant alemany", recorda Puig. Aquest procés passaria per "aprofitar la debilitat del sistema financer per fer avançar la unió bancària" i millorar així la credibilitat de l'euro.

Objectius assumibles

El professor d'Esade també defensa que es fixin objectius més creïbles per al dèficit dels països perifèrics. "No es pot guanyar la confiança dels mercats amb uns objectius inassumibles", diu Puig. I afegeix: "El clima està tan intoxicat [a Alemanya] que per demostrar coses als votants es prenen decisions que no són sostenibles".

Puig, que subratlla els esforços realitzats per Espanya per reduir el dèficit, sosté també que Alemanya pot ajudar a crear confiança externa davant dels països complidors amb aquests objectius. Argandoña també aposta per un suport de caràcter moral. "Ajudeu-nos a solucionar el nostre problema bancari i aprofiteu-ho per dir-nos que bons que som i per donar-nos confiança, i nosaltres posem-nos a fons a fer les nostres reformes estructurals".Tant Puig com Argandoña giren la mirada a Espanya. "La culpa va ser nostra i la sortida també vindrà de nosaltres", diu el professor de l'Iese. Les reformes laboral i fiscal, del sistema de pensions i de les administracions públiques són algunes de les iniciatives defensades pels dos economistes, que coincideixen que el suport polític alemany pot ajudar a impulsar-les.