Fa deu anys era molt habitual que en comprar un programa d'ordinador et trobessis dins la caixa un llibre manual d'alguns centenars de pàgines per aprendre'l a fer servir. Sistemes operatius, suites d'ofimàtica… tot era prou complex per requerir una lectura ben bona i llarga. I com que la gent s'hi va acostumar, ningú va veure la necessitat de canviar-ho…
Fins que algú es va preguntar si invertir la situació podria ser beneficiós per a l'usuari (i, per tant, també per a la seva empresa): fer que el programa aprengués de l'usuari, s'adaptés i s'anés explicant sol de mica en mica, quan fos necessari.
Pocs anys més tard van començar a aparèixer al mercat dispositius amb molts programes instal·lats i sense cap manual. Primer va ser l'iPad, que va aconseguir que l'avi i el nét utilitzessin la mateixa màquina de manera intuïtiva i sense formació. Després va passar el mateix amb els programes més habituals, per acabar amb els més complexos.
Ara ja fa temps d'aquell primer pas en l'evolució de "l'usuari ha d'aprendre a fer servir un programa" a "el programa ha de ser prou intuïtiu per no requerir hores d'aprenentatge prèvies", i, en tot cas, ara veiem la queixa invertida: usuaris queixant-se que un fabricant ha eliminat centenars de funcionalitats d'un programa, o que el nou model d'un telèfon arriba sense aquell botó tan útil per a alguns. Però, en general, ha quedat més que demostrat que simplificar és guanyar. Què en podem treure de tot això? Hi ha una cosa clara: l'era de la usabilitat i les interfícies simples i clares no ha fet més que començar, i ha obert grans oportunitat de guanyar més clients.
