TECNOLOGIA
DANI SÁNCHEZ UGART

Abril Martorell torna a esmolar les tisores

El nou president d’Indra presenta el seu pla per tornar als beneficis: farà un ERO a més de 2.000 persones, el primer de l’empresa

Abril Martorell torna a esmolar  les tisores Zoom

“ABRIL MARTORELL ÉS un recanvi excel·lent tenint en compte la seva sòlida trajectòria a Prisa i Telefónica”. Aquesta va ser la conclusió d’un dels analistes borsaris que segueixen Indra quan va ser nomenat el nou president de la companyia tecnològica espanyola. En efecte, Fernando Abril Martorell és un expert en reestructuracions. En les dues feines marcades amb negreta al seu currículum (va ser conseller delegat de les dues empreses) va haver de fer el mateix: fer fora gent. Ara, menys de mig any després d’arribar al càrrec a Indra, Abril Martorell ja negocia amb els sindicats un expedient de regulació d’ocupació (ERO) que afectarà gairebé 3.000 persones. Serà el primer ERO d’Indra, una empresa tecnològica que s’havia distingit per l’estabilitat: l’anterior president, Javier Monzón, havia estat 22 anys en el càrrec sense grans sotracs.

Abril Martorell va arribar a Indra gràcies a una pinça entre Telefónica i el govern espanyol, a través del ministre de Defensa, Pedro Morenés, per defenestrar Monzón (vegeu l’ Emprenem del 15 de febrer del 2015). I el seu principal encàrrec era revitalitzar el preu de l’acció i tornar l’empresa als guanys. Només amb l’anunci de la reestructuració, Abril Martorell ja va camí de complir un dels encàrrecs del seu excap, César Alierta, perquè els mercats van rebre el nou pla estratègic d’Indra amb augments importants del preu de l’acció, per sobre del 10%. El segon està per veure, però sembla encaminat amb l’ajustament anunciat, que preveu un estalvi d’entre 180 milions i 200 milions d’euros i augmentar la facturació a un ritme anual d’entre un 2,5% i un 4,5% per pal·liar les pèrdues, que l’any passat van ascendir a 92 milions d’euros i el primer trimestre d’aquest any van sumar 19,6 milions d’euros més.

Indra planeja estalviar fins a 120 milions d’euros amb la reestructuració de personal, que inclou l’acomiadament de 1.850 persones a Espanya i un miler més a l’Amèrica Llatina (sobretot al Brasil) de les 43.000 persones a qui dóna feina. També vol estalviar 30 milions d’euros en costos de producció, entre 20 i 40 milions més en sobrecostos i pèrdues en projectes i 10 milions més amb l’optimització del model d’entrega. Tot plegat, objectius ambiciosos que Indra vol complir, a més de l’ERO, amb una reorientació del negoci.

Es volen centrar en les àrees de defensa, seguretat i transport i trànsit, que són algunes de les més rendibles. En aquests verticals esperen augments de la facturació d’entre un 3% i un 5%. També volen obtenir entre un 2% i un 4% més d’ingressos en tecnologies de la informació. Per aconseguir-ho, faran “inversions i desinversions selectives”, segons va dir Abril Martorell. En aquest sentit, l’empresa deixarà caducar alguns contractes amb poc marge i se centrarà en projectes tecnològics de més valor afegit.

Es dóna el cas que les àrees en què es volen centrar són precisament aquelles en què dos dels seus principals accionistes en són també clients. L’Estat i Telefónica representen una part molt important de les vendes d’Indra (més d’un 20%, segons els analistes del mercat). De fet, aquesta vinculació preocupava els analistes, que no veuen amb bons ulls que els clients d’una empresa controlin l’accionariat.

DE CARA AL futur, el pla de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), l’organisme públic a través del qual l’Estat controla un 20% de la companyia després d’assumir les accions de Bankia el 2013, pretén sortir de la companyia. Ho vol fer assegurant-ne l’espanyolitat i sense perdre diners. Per això, si el preu de l’acció es recupera amb els nous plans d’Abril Martorell, és possible veure una operació en què la SEPI vengui part de la seva participació a Telefónica, un cop dut a terme el fort ajustament de plantilla que tot just s’està començant a negociar.

Abril Martorell va camí de tornar-ho a fer. Després de diversos ERO a Prisa i un de més de 5.000 persones a Telefónica el 2003, aquest directiu ha tornat a aplicar la mateixa medicina. El mercat l’hi ha agraït. Queda per veure si també és capaç de complir les promeses pel que fa a la millora de la facturació.