Abertis posa com a exemple França

El grup lamenta que Espanya no desenvolupi un model de col·laboració público-privada en autopistes

Abertis posa com a exemple França / TONI ALBIR / EFE Zoom

El debat sobre el rescat per part de l’Estat de fins a nou autopistes de fora de Catalunya (set de les quals amb connexió amb Madrid) s’ha ampliat al futur de les concessions existents amb un compte de resultats sanejat des de fa anys. Aquest últim és el cas de l’AP-7, la columna viària mediterrània de pagament al seu pas per Catalunya i el País Valencià. Els dos trams els gestiona en concessió Abertis fins al 2021 en el primer cas i fins al 2019 en el segon.

El ministeri de Foment va parlar fa dies de la possibilitat d’alliberar l’AP-7 valenciana quan s’acabi la concessió, i el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va respondre que el ministeri hauria d’implantar la gratuïtat també a Catalunya el 2021. La reacció de la concessionària tampoc s’ha fet esperar. El president d’Abertis, Salvador Alemany, va defensar l’opinió de Vila en la roda de premsa prèvia a la junta d’accionistes d’aquesta setmana, però va anar més enllà i va indicar que tot aquest garbuix es produeix perquè les autopistes espanyoles no són “harmòniques”, és a dir, no han estat pensades en relació a l’oferta viària que les envolta.

El fracàs de les radials de Madrid, per exemple, s’ha produït bàsicament perquè, després d’idear les autopistes de peatge, al costat també es va ampliar l’oferta d’autovies gratuïtes, expliquen fonts del sector. Amb la caiguda del trànsit dels últims anys, el compte de resultats de les concessionàries s’ha ressentit.

Mercats consolidats

Alemany va posar com a models a seguir França i Xile, dos mercats en els quals Abertis és present amb algunes concessions. A la junta, Alemany va assenyalar que Xile té un sistema viari concessional “àmpliament desenvolupat i estès”. “I també França, amb l’actualització del seu Plan de Rélance, que compromet nova inversió privada a curt termini a canvi de l’extensió del període concessional”, va explicar. Amb poques paraules, just el contrari del que va manifestar Foment.

Els models francès i xilè “són una clara demostració que una col·laboració lleial i a llarg termini no només és possible, sinó que és desitjable i aporta beneficis al país i als seus ciutadans”, va continuar Alemany.

El fracàs en l’aplicació de l’eurovinyeta(la taxa que paguen els camions per utilitzar les carreteres), desenvolupada en una directiva per la Unió Europea (UE), és una altra de les reivindicacions recurrents d’Abertis. “Espanya segueix sent, entre els grans països europeus, la gran excepció en l’aplicació efectiva de la directiva”, va afegir el president del grup d’infrastructures. Amb tot, Alemany va dubtar en la roda de premsa que l’administració espanyola pugui alliberar trams d’autopista a mitjà o a llarg termini, tenint en compte els esforços pressupostaris que suposaria. Abertis invertirà aquest any 1.300 milions, el 35% a Espanya (450 milions), que es destinaran a desenvolupar la divisió d’autopistes i la de telecomunicacions.