A FONS
IGNASI PUJOL

Abertis es concentra en peatges i satèl·lits

El grup català estudia sortir del negoci dels aeroports després que la privatització del Prat s'hagi enterrat. Deu anys després de néixer, Abertis vol centrar els seus esforços en les autopistes dels EUA i en l'ampliació del seu pes en l'operador Hispasat

Imatge d'arxiu de l'entrada a un peatge. / ACN Zoom

Abertis es redefineix. El grup amb seu a Barcelona és avui un dels grans grups mundials d'infraestructures. Quan fa deu anys que va néixer, fruit de la fusió -l'any 2003- de les concessionàries d'autopistes Acesa (en l'òrbita de La Caixa) i Aurea (grup ACS), Abertis és un conglomerat empresarial present en 14 països d'Europa i Amèrica. Avui el grup està controlat per La Caixa (que té el 26,4% de les accions), el fons de capital risc britànic CVC (15,5%) i la constructora espanyola OHL (15,6%).

Les xifres parlen per si soles. El grup ha passat de registrar un volum d'ingressos anuals de 1.226 milions d'euros el 2003 als 4.039 milions d'euros de facturació de l'any passat. I el que és més espectacular, el benefici net s'ha multiplicat per dos (fins als 1.024 milions d'euros del 2012) en els últims sis anys. Això ha estat possible gràcies a un esforç constant de diversificació, tant geogràfica com sectorial.

Tornada als orígens

No obstant, la persistència de la crisi econòmica internacional, que ha impactat amb força en el sector de les infraestructures, ha obligat les empreses del sector a replegar-se sobre els seus fonaments. Si Abertis feia anys que es definia com un "operador global d'infraestructures", que estenia els seus tentacles en múltiples àrees d'activitat, la realitat imposa ara tornar a les essències. És per això que el grup ha iniciat un procés de reenfocament de la seva activitat que pivota sobre el seu principal negoci, la gestió de vies de peatge, i les telecomunicacions (especialment els satèl·lits). No es tracta tant d'un replegament defensiu sinó més aviat d'una adaptació de l'estratègia del grup a les condicions de mercat que s'estan imposant des de fa anys en el castigat sector de les infraestrutures.

El grup presidit per Salvador Alemany ja va donar una primera mostra d'aquesta estratègia fa dos anys, quan va segregar les divisions d'aparcaments i parcs logístiques en una nova empresa, Saba. Abertis va passar aleshores d'operar en cinc àrees d'activitat a tres, i va mantenir les autopistes, les telecomunicacions i els aeroports.

El grup acaba de fer un pas més en aquest procés i sospesa ara desprendre's de la divisió d'aeroports. Abertis ha encarregat a les firmes Citigroup i AZ Capital que encetin un "procés de reflexió estratègica" sobre la divisió aeroportuària, explica un portaveu de l'empresa.

El mateix portaveu admet que la venda dels actius és una de les possibilitats, però remarca que no és l'única. També es podria dur a terme una desinversió parcial, ja que la diversitat d'actius aeroportuaris que té en cartera ho permetria.

Abertis participa en el negoci dels aeroports a través de les filials TBI (en les quals té Aena com a soci, amb el 10%) i DCA. Té 29 aeroports repartits entre Europa, els Estats Units i l'Amèrica Llatina. El principal actiu són els centres del Regne Unit, amb l'aeroport londinenc de Luton com a estendard, i la participació al capital de Grupo Aeroportuario del Pacífico, el màxim operador privat de Mèxic.

La divisió d'aeroports, que suma un volum de passatgers anuals de 90 milions, va facturar 319 milions d'euros l'any passat, una xifra que suposa un increment del 8,9% respecte al 2011. El negoci aeroportuari aporta el 8% dels ingressos totals d'Abertis. El benefici brut d'explotació (ebitda) del negoci va ser de 93 milions d'euros.

Injecció de capital

Fonts del sector assenyalen que la venda de la divisió aeroportuària podria valorar-se en prop de mil milions d'euros, atenent a les xifres que s'han pagat en operacions internacionals recents (Vinci ha adquirit el gestor públic portuguès per 3.080 milions i Ferrovial s'ha venut l'aeroport londinenc de Stansted al Manchester Airports Group per 1.800 milions).

En qualsevol cas, l'aeroport de Cardiff queda al marge del procés, ja que des de finals de l'any passat la companyia catalana negocia el seu traspàs al govern de Gal·les. També queden fora del replantejament estratègic els tres aeroports de la filial Sabsa, que el govern de Bolívia acaba d'expropiar al grup català i pels quals reclamarà una indemnització de 67 milions d'euros.

Abertis va aterrar al sector aeroportuari, el 2005, amb la compra de l'operadora britànica TBI. L'objectiu final d'aquesta aposta era estar preparats per si algun dia sortien a concessió els aeroports espanyols. I així semblava que seria. Abertis va presentar-se a la gestió de l'aeroport del Prat quan el govern de José Luis Rodríguez Zapatero va obrir un procés que s'intuïa històric però que l'executiu del PP ha acabat enterrant, i ha descartat la privatització dels aeroports per separat.

Des d'Abertis apunten que en un context econòmic de recursos limitats, "les inversions s'han de concentrar on es pot aportar més valor". I és per això que el grup aposta pel seu negoci estrella, les autopistes (que sumen el 80% dels ingressos de la companyia), i pels que tenen més marge de rendibilitat, com els satèl·lits.

Bona mostra d'aquesta estratègia són les últimes operacions protagonitzades per Abertis. En consorci amb el banc d'inversió brasiler BTG, Abertis acaba d'adjudicar-se a Catalunya la privatització dels túnels de Vallvirera (Tabasa) i del túnel del Cadí per 430 milions.

Però l'operació que ha erigit el grup en el líder mundial del negoci dels peatges va ser, a finals del 2012, la integració de nou concessions d'OHL al Brasil i tres a Xile. L'empresa ara gestiona més de 7.000 quilòmetres d'autopistes arreu del món.

Un any abans s'havia apuntat una victòria estratègica: l'adjudicació de dues concessions d'autopistes a Puerto Rico, estat lliure associat dels Estats Units. I és que el conseller delegat d'Abertis, Francisco Reynés, té els Estats Units com una de les seves prioritats indiscutibles.

S'estima que durant els pròxims anys sortiran a concurs importants concessions viàries al país, i Abertis, que té oficina a Washington, vol estar ben situada a la casella de sortida d'aquest gran mercat emergent per a les infraestructures. De fet, el grup ja es va adjudicar el 2008 la màxima privatització d'una autopista als EUA, la Pennsylvania Turnpike, per 8.300 milions d'euros, però finalment el govern de l'estat va fer marxa enrere en el concurs.

Reducció del deute

Els recursos obtinguts per la desinversió al negoci aeroportuari es destinaran a reduir deute (que ascendia a 14.130 milions d'euros a finals del 2012) o a noves operacions.

Una de les prioritats d'Abertis en aquest camp és reforçar la seva participació en l'operador de satèl·lits espanyol Hispasat, en el qual ja controla el 40,6% del capital. El grup confia a adquirir del govern espanyol un 25% addicional de l'operador.

Sigui com sigui, la nova Abertis pivota sobre les autopistes i les telecomunicacions, i tindrà una estructura encara més enfocada a la rendibilitat del negoci.

L'arquitecte, Isidre Fainé

El president de CaixaBank i La Caixa és, juntament amb el president de la constructora espanyola ACS, Florentino Pérez, l'arquitecte d'Abertis, que va néixer de la fusió d'Acesa i Áurea, el 2003. La sintonia entre els dos directius va ser bàsica en els orígens del grup i es va mantenir durant anys, quan Fainé i Pérez feien tàndem com a president i vicepresident d'Abertis, respectivament. ACS va sortir del capital d'Abertis l'any passat per reduir el seu endeutament. Fainé és actualment vicepresident d'Abertis, una companyia que assegura que aprecia especialment.

L'impulsor, Salvador Alemany

s va incorporar a la concessionària Acesa l'any 1998 i, de bracet d'Isidre Fainé, aleshores president d'Acesa, va teixir l'estratègia que va desembocar en la constitució d'Abertis. Primer com a conseller delegat i, des de maig del 2009, com a president, ha estat l'artífex de l'espectacular creixement d'Abertis. El 2006 va acordar la fusió amb la italiana Autostrade per crear un gegant europeu dels peatges, però el govern italià s'hi va oposar. En els últims anys ha anat cedint poder executiu a Abertis en favor del nou conseller delegat, Francisco Reynés.

Expansió Internacional, Francisco Reyes

Arriba a la companyia el 2009 com a director general corporatiu. L'ex director general de Criteria CaixaCorp ha anat guanyant poder a Abertis durant els últims anys fins a convertir-se en el seu primer executiu el juny del 2010, en ser nomenat conseller delegat del grup. Persona de la màxima confiança d'Isidre Fainé, aquest enginyer industrial mallorquí és un directiu agressiu que ha imprès a Abertis una cultura de control de costos encara més rigorosa. Obsessionat pel creixement internacional, ara pilota el reenfocament del grup en els negocis de les autopistes i els satèl·lits.

Els deu anys d'Abertis

2003 

Acesa i Áurea es fusionen després de l'adquisició prèvia d'Iberpistas per part d'Acesa.

2005

Adquisició de l'operadora britànica d'aeroports TBI.

2006

Incorpora la concessionària francesa d'autopistes Sanef.

Llança una opa sobre la italiana Autostrade. Després d'un estira-i-arronsa, l'operació no va prosperar.

2007

Compra del hòlding aeroportuari DCA.

2008

Entre el 2008 i el 2012, adquireix el 40,6% d'Hispasat.

S'adjudica la Pennsylvania Turnpike (Estats Units), però no prospera.

2009

Compra d'autopistes a Espanya i Xile.

2011

Obté la concessió de dues autopistes a Puerto Rico.

Segrega el negoci d'aparcaments i logística.

2012

Integra les autopistes del grup Arteris al Brasil, així com tres concessions més a Xile, adquirides al grup OHL.