PAGAMENT ELECTRÒNIC
D.S.U.

ABBA fa activisme per a una Suècia sense diners en efectiu

Björn Ulvaeus, exintegrant del grup, se suma al cor de veus per abolir l’efectiu. Suècia és el país que està més a prop d’aconseguir-ho

“Treballo tot el dia i tota la nit per pagar les factures. ¿No és trist? I tot i així, sembla que mai quedi un sol penic per a mi”. És el lament amb què arrenca la cançó Money, money, money, del grup de pop dels 70 ABBA. Al videoclip s’hi veuen brillants corones sueques caient a terra. Ara, si es compleixen els desitjos d’un dels integrants del grup, s’haurien de canviar les monedes per flamants targetes de crèdit. I és que al cor de veus que demanen una societat sense diners en metàl·lic se n’hi ha afegit una de cèlebre -per motius aliens a l’economia-. És Björn Ulvaeus, exintegrant d’ABBA, que fa més d’un any que viu a Estocolm sense fer servir monedes ni bitllets. Ulvaeus dirigeix el museu ABBA, a la capital sueca, i per ser coherent amb el seu discurs antimetàl·lic només accepta pagaments electrònics a la taquilla. “Tota l’activitat en l’economia submergida requereix efectiu”, afirma Ulvaeus en un escrit a la web del museu.

El músic va decidir iniciar la seva croada contra el paper moneda quan van entrar a robar (dues vegades) a casa del seu fill. “Se’n van endur la televisió, l’ordinador, roba de disseny i altres coses que fàcilment es podien convertir en diners en metàl·lic -afirma Ulvaeus-. Podem estar raonablement segurs que l’intercanvi d’aquests béns no hauria tingut lloc en una societat sense metàl·lic. A llarg termini seria immensament incòmode per al venedor ambulant vendre béns robats a canvi de pa i llet per al seu fill. El traficant de drogues també estaria poc interessat en televisors i ordinadors. En una societat sense diners en efectiu, no tindria negoci. No existiria, i punt”.

Suècia ja és, en realitat, un dels països on el diner en efectiu té menys pes: molts negocis només accepten targetes i altres pagaments electrònics, els bancs tenen caixers sense metàl·lic -que només serveixen per fer operacions electròniques com ara transferències- i fins i tot algunes esglésies accepten donacions pagades amb Visa, segons s’assenyalava en un reportatge publicat fa poc a Bloomberg Businessweek. “L’únic problema que m’he trobat [en l’any que ha estat sense fer servir efectiu] és la moneda per al carro del supermercat”, explica Ulvaeus.

De fet, el metàl·lic suposa només un 3% de l’economia sueca. Una tercera part del 9% que de mitjana suposa en la zona euro. I aquest declivi de l’efectiu està tenint un impacte positiu en la criminalitat i, segons la patronal bancària del país, els atracaments a sucursals financeres s’han reduït dràsticament en els últims anys: de 110 el 2008 a només 5 el 2012. De fet, segons publicava fa unes setmanes The Local, tres de cada quatre transaccions ja es fan de manera electrònica al país. Ara bé, el costum de pagar només amb targeta no es distribueix de manera homogènia: a les zones rurals, on hi ha més presència de gent gran, l’ús de bitllets i monedes és encara freqüent i, en tot cas, molt més que a les grans ciutats com Estocolm, on pràcticament tot es pot pagar amb targetes, mòbils o altres sistemes de pagament electrònic a través d’internet. Això també es veu afavorit, en el cas suec, per una amplíssima extensió de la tecnologia, amb ràpides i fiables connexions a internet, i una enorme penetració dels ordinadors i dispositius mòbils que permeten aquest tipus de transaccions.

I el llançament d’Apple Pay podria ser una empenta definitiva a la societat sense metàl·lic. Suècia té tots els números per convertir-se en el primer país on passi això. Espanya encara es troba a anys llum de la penetració dels pagaments electrònics. Mentre que al país nòrdic se’n fan 260 a l’any de mitjana per persona, a l’Estat en són 120, segons un informe de Visa elaborat pel professor de la Universitat de Linz Friedrich Schneider. Aquest informe també parla de l’impacte que té l’efectiu en l’economia submergida: per cada 10 punts de reducció del diner en efectiu, l’economia negra cau entre un 4% i un 6%.